Un dia un amic em va dir: «per molt que miris una cadira fixament, hores i hores, no es mourà fins que t’aixequis, l’agafis amb les teves mans i la canviïs de lloc».
Sembla senzill però a vegades se m’oblida.
Per això estic aquí.
Máxima expresión del yo.
Un dia un amic em va dir: «per molt que miris una cadira fixament, hores i hores, no es mourà fins que t’aixequis, l’agafis amb les teves mans i la canviïs de lloc».
Sembla senzill però a vegades se m’oblida.
Per això estic aquí.