Avui t’he vist en tots els ulls que m’han mirat.
I no eren teus els ulls.
He sentit l’escalfor en somriures
i la complicitat en les celles alçades.
M’han mirat de reüll i m’han agafat la mà.
I no era teva la mà.
Avui t’he vist en tots els dits que m’han tocat.
L’empatia en un gest simple,
i una abraçada amable.
Avui m’han trucat i t’he escoltat.
I no era teva la veu.
I no era teva.
I és estrany.
Perquè avui t’he trobat en cada cantonada
i encara que ja estàs lluny,
avui he vist que m’estimaves.
Deja un comentario