Avuí m’he despertat plorant.
Desfent el nus allotjat
des de fa una setmana
entre el pit i l’estómac.
Un nus d’ansietat i tensió,
de por i esperança.
Un nus trist.
Però m’abraces, ens abracem
i trobo pau.
Perquè de la mà lluitem
i plegats, tots, fem front
als monstres que ens miren
a través del foc de barricades,
que teniem encès a dins feia temps.
Cap Cot 
Deja un comentario