Solemnement perdudes

Com m’haig d’ubicar
si sóc un país
ple de moviments separatistes,
d’independències frustrades.

On m’haig de trobar
si l’estat d’alarma
no em deixa
sortir a buscarme.

Si totes i cadascuna
de les catàstrofes
han esborrat les petjades
dels trossets de terra
pels que he tingut la sort
o la desgràcia de caminar.

Si cada paret
que he tocat
s’ha esfondrat.

Si les bombes
m’han robat la memòria
i els records s’han construït
gràcies a la por i a la violència.

Com m’haig d’ubicar
si no hi ha mapa que em nombri,
si no hi ha frontera que m’expliqui.

Com m’haig de mirar
si de les vegades que m’he immolat
s’ha creat un buit al meu voltant,
si m’allunyo de la pau
i sóc zona d’alt risc allà on vagi.

Com se suposa que m’haig de trobar
si només em sento viva a la trinxera.

Deja un comentario

Crea un blog o una web gratis con WordPress.com.

Subir ↑

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar