Impostora

Sovint vens a mi com un miratge
enmig de la nit però jo no t’escric.
Maleït mal vici de no organitzar-me.
Tu creus en mi? Què m’has vist?
Jo segueixo l’instint com un felí.
Tinc un foc que em crema a dins.
No estic queixant-me, l’incendi ha de seguir.
Paraules, paràboles i un fil sense fi
Que s’enreda i es nua fins a lligar-se.
No vaig triar la condició que m’és donada
I no sé en quin moment he caigut en el parany.
Una bèstia m’esperava amagada rere l’espina dorçal
per empènye’m al forat del «no ho faràs perquè no vals».