I ara què?

A quants déus has maleit?
Malferida de pena…
El la menor em sosté
sense sostens.
Uns sens sense fruit,
uns sons del dimoni.

Resseguint la línia blanca
dia si, dia també.
Torturadora serenata
caminant sense un per què.

Silueta quieta i muda
es diu d’allò que no convé,
que quan s’acosta la penúria
fugis corris i mai més.

I ara què?

Què sóc? On vaig?
Què vull? Què em mou?
Quan caic, d’on surt
l’esperit de força invicte?

Com es diu? Com es fa
la cançó que mai s’acaba?
Dia si, dia també
l’esperança se m’esgota.

I ara què? On pararé?
No tornaré? On fugiré?
Sense suspirs de pau que envoltin
un estiu, un hivern,
sense mantres ni propòsits.

I ara què?